 |
| Xisco Roig tratando de hacer sonar este curioso instrumento Barcelona, España |
Me confieso intrigada por el catalán. Su acento, su dicción y su aire de castellano y francés, mis idiomas favoritos, me encanta. Mi fascinación ha crecido cuando no hace mucho tiempo aprendí las primeras palabras del idioma: "bon dia", "bona tarda", "bon vespre", "bona nit", "petó", "sopar", "t'estim", "estels"... y cuando cayó en mis manos algo de su música (Plany al Mar de Serrat) y de su poesía...
Si parlo dels teus ulls (Miquel Marti i Pol)
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada